Ciències polítiques: Politòlegs, Max Weber, Nicolau Maquiavel, Jean Bodin, Samuel Huntington, John Rawls, Estat Modern, Conflicte públic (Catalan Edition)

0 avg rating
( 0 ratings by Goodreads )
 
9781232751649: Ciències polítiques: Politòlegs, Max Weber, Nicolau Maquiavel, Jean Bodin, Samuel Huntington, John Rawls, Estat Modern, Conflicte públic (Catalan Edition)

Font: Wikipedia. Pàgines: 42. Capítols: Politòlegs, Max Weber, Nicolau Maquiavel, Jean Bodin, Samuel Huntington, John Rawls, Estat Modern, Conflicte públic, Woodrow Wilson, Antonio Negri, Quentin Skinner, Francisco Letamendia Belzunce, Atilio Borón, Estat Nació, Hannah Arendt, Ralf Dahrendorf, Howard Zinn, Robert Alan Dahl, Francis Fukuyama, Norman Finkelstein, Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo, Haimo Leopold Handl, Vicenç Navarro López, Llista d'especialitats 59 de la Nomenclatura de la UNESCO, Giovanni Sartori, Heinz Dieterich Steffan, Antonio Elorza Domínguez, Thomas Schelling, Sobirania popular, Gerrymandering, Norberto Bobbio, Lobby, Leviatan, Susan George, Responsabilitat política, Enrique Federico Curiel Alonso, Nicolas de Condorcet, Leo Strauss, Quart poder, James Mill, Carlos Taibo, Institut de Ciències Polítiques i Socials, Filibusterisme, Societat acèfala, Enginyeria social. Extracte: Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 - Munic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany. Fill major dels set que van tenir sa mare i son pare, un polític de l'Alemanya d'Otto von Bismarck. El seu germà menut Alfred Weber va ser també un destacat economista i sociòleg. El 1882 començà els seus estudis de dret a la Universitat de Heidelberg. També va estudiar en altres universitats, fonamentalment en la de Berlín, on es va dedicar especialment a la història. Es va doctorar en dret, el 1889 i aviat va entrar a formar part del cos de professors de la Universitat de Berlín. Va ser professor d'economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia (1894) i Heidelberg (1896), abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s'hi va reintegrar el 1918. Es va fer càrrec de la redacció d'una de les primeres revistes dedicades a la sociologia, l'Arxiu de Ciències Socials. El 1905 aparegué el més famós dels seus estudis, L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme. El 1909 va fundar, junt a Georg Simmel i Ferdinand Tönnies, l'Asso...

"synopsis" may belong to another edition of this title.

(No Available Copies)

Search Books:



Create a Want

If you know the book but cannot find it on AbeBooks, we can automatically search for it on your behalf as new inventory is added. If it is added to AbeBooks by one of our member booksellers, we will notify you!

Create a Want