Allò que va passar a Cardós

Torna Ramon Solsona amb una de les gran novel·les dels últims anys.

Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. S’hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini.

Com buscadors d’or, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca d’una feina. S’allotgen en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d’emigració i desarrelament, d’amor i de lluita s’encreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot.

Sis anys després de L’home de la maleta, Ramon Solsona ofereix una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics.



Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

RAMON SOLSONA (Barcelona, 1950) és un dels grans noms de la narrativa catalana de les últimes dècades. Ha escrit novel·les que els lectors recordaran sempre, com Les hores detingudes (1993), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004), L’home de la maleta (2011), Allò que va passar a Cardós (2016), Disset pianos (2019) o la magna Temps enrere (2022). Les seves memòries d’infantesa i joventut s’han publicat amb el títol El carrer de la xocolata (2025). És autor de l’assaig Dones migpartides. Trenta narradores entre la il·lusió republicana, la derrota i el redreçament (2025). Ha rebut, entre altres distincions, els premis Sant Jordi, Crítica Serra d’Or, Prudenci Bertrana, Lletra d’Or i Carles Rahola. Ha col·laborat a la premsa, la ràdio i la televisió.