Cames de seda

La novel·la més emblemàtica d'una escriptora molt estimada pels lectors en català, per la qual va rebre el Premi Sant Jordi l'any 1992.

L'Adriana té quaranta anys, un exmarit, una filla que ja dorm amb nois, unes cames de seda, un nou espòs, una amiga molt llançada i una posició benestant. També té, a pesar seu, l'exdona i el fill del seu actual marit, una mare intransigent i molt pesada, un germà ensopit, una mainadera de tota la vida que li fa de consciència i molt temps per no fer res. A més, diu mentides, li agrada beure i encreuar les cames i que els homes la mirin.

Però els fets es desencadenen quan l'Adriana rep la noticia de la mort del fill del seu marit a l'estranger i, de cop, s'adona de la dificultat de les seves relacions familiars i de la impossibilitat que té de trobar un lloc propi i, sobre tot, algú que sigui del tot seu.

Maria Mercè Roca (Portbou, Alt Empordà, 1958) ha publicat novel·la, narrativa breu, narrativa infantil i juvenil i guions de televisió, a més de col·laborar regularment en diversos mitjans de comunicació.

Es va donar a conèixer amb el llibre de relats Sort que hi ha l'horitzó, Premi Víctor Català 1985, després del qual ha estat guardonada amb els principals premis literaris en llengua catalana: el Josep Pla 1986 per El present que m'acull, el Sant Jordi 1992 per Cames de seda, el Ramon Llull 2000 per Delictes d'amor i el Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2012 per Mil revolts.

Els seus darrers llibres són el recull de relats Nosaltres, les dones (2018) i la novel·la Al final t'agradaré (2020), publicats a Rosa dels Vents i amb un gran èxit per part de la crítica i dels lectors. Actualment és degana de la Institució de les Lletres Catalanes.