Contraban

Un títol cabdal de l'autor.

Contraban és el relat magistral que Josep Pla fa d'un episodi de la seva joventut quan, des de Cadaqués, acompanyà el seu amic Baldiri a bord del "Mestral" fins a l'estany de Salses, al Rosselló, per intentar carregar l'embarcació amb algun article de contraban. És a través d'aquest petit viatge pel nord de la costa catalana que Pla ens ofereix el millor de la seva narrativa: la descripció dels pobles costaners, l'evolució de la vida marinera, la presentació dels millors plats de la cuina autòctona, la definició dels personatges més emblemàtics de cada lloc, i un sens fi de detalls i opinions que converteixen la lectura d'aquest text en una experiència literària de primer ordre. 

Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) és sens dubte el prosista més destacat de la literatura catalana del segle xx. Poc després d’iniciar-se en el periodisme, va treballar durant una quinzena d’anys com a corresponsal a l’estranger per als diaris La Publicitat i La Veu de Catalunya, i durant la Segona República Espanyola va establir-se a Madrid com a cronista parlamentari. Passada la Guerra Civil va continuar la seva activitat periodística, especialment al setmanari Destino (on va publicar alguns dels seus grans reportatges, que de vegades es van convertir en llibre, com aquest Israel el 1957), i es va concentrar, sobretot, en la construcció pacient d’una obra literària monumental i decisiva, recollida per Edicions Destino en els quaranta-sis volums de la seva Obra Completa. En els últims anys, gràcies a la col·laboració amb la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i amb la Fundació Josep Pla de Palafrugell, Destino ha incrementat la bibliografia planiana amb la recuperació d’obres fonamentals, com La cendra de la vida (2021) o Coses vistes (2025), amb l’edició de textos inèdits tan rellevants com La vida lenta (2014), Fer-se totes les il·lusions possibles (2017), Història de la Segona República Espanyola (2020) o La inflació alemanya (2023), i també amb l’edició dels epistolaris amb Gaziel (2018), Jaume Vicens Vives (2019), Joan Estelrich (1922) i Francesc de B. Moll (2023).