La Cora: 14 (Menuts)

«¿Però podia jo resistir-me a l’encanteri que m’havia llançat amb el seu gest amable i ple de gràcia?»

En George, un jove funcionari pagat de si mateix, torna de les colònies franceses per anar a parar en una vila de províncies. Es converteix en el centre de les mirades i enraonies del poble, però ell s’ha fixat en la Cora, no pot pensar en res més. Se n’ha encaterinat. I la Cora, ¿què vol?

George Sand ja havia tingut un fill i una filla i s’havia desenganyat del marit quan va escriure aquesta comèdia romàntica feminista en què el desig femení hi posa el senderi. Llegim-la avui, que continua sent tan necessària com quan va ser escrita.

Aurore Dupin neix a París, de pare aristòcrata i mare humil. El 1808 mor el pare d’accident. L’àvia paterna, una dama volteriana que havia rebutjat el matrimoni del fill, pacta amb la mare de l’Aurore que la nena visqui amb l’àvia a la finca de Nohant. En morir l’àvia, el 1821, la fa hereva universal. Es casa als divuit anys i del matrimoni desgraciat en treu un fill i una filla i el títol de baronessa. Abandonat el marit, publica la primera novel·la el 1832 amb el pseudònim que l’ha fet famosa, George Sand. Es vesteix amb roba masculina perquè li és més còmoda, fuma en públic, viatja amb els amants. Autora prolífica, és amiga dels escriptors contemporanis: es carteja amb Flaubert, amb Victor Hugo. Quan mor a Nohant, als setanta-un anys, Hugo escriu: «Ploro una morta, saludo una immortal.»