ESCRIURE I LLEGIR A MALLORCA A L'EDAT MITJANA

Aquest llibre tracta dos aspectes que habitualment es deixen de banda en els estudis culturals sobre l’edat mitjana i, de manera especial, quan s’estudia l’ensenyament i les biblioteques. Pel que fa al primer punt, predominen els treballs sobre el món universitari, mentre que l’anàlisi de les primeres lletres disposa d’una atenció més restringida. Aquesta és la matèria objecte d’atenció en l’obra: qui eren els mestres que s’hi dedicaven, quina formació tenien, de quins mitjans disposaven, quina era la procedència dels alumnes… Encara que el treball se centra en la Mallorca tardomedieval, l’interès depassa l’estricte àmbit mallorquí, ja que permet matisar la idea d’un analfabetisme generalitzat a l’època, que es va atenuar amb el pas dels segles. Pel que fa a les biblioteques, ocorre una qüestió semblant. Abunden els estudis sobre els llibres, però ha quedat de costat l’aspecte material: el(s) lloc(s) de les llars on es tenien depositats, com es guardaven, l’espai destinat a escriure i llegir…, així com tot allò que servia de suport a la lectura i l’escriptura: taules, tinters, plomes, fins i tot ulleres i una extensa relació d’estris indispensables per dur a terme l’activitat lectoescripturària. A tot plegat, s’hi han d’afegir els llibreters, que eren els qui proporcionaven tot el material.

Maria Barceló Crespí (Porreres, 1951) és doctora en Història Medieval i Catedràtica Emèrita de la UIB. Les seves línies de recerca se centren en l’estudi de la vida quotidiana, la història de la ciutat i de la cultura medieval. Ha publicat un gran nombre de llibres, capítols de llibres, opuscles i articles. Ha participat en nombrosos congressos i reunions científiques i ha pres part de moltes activitats culturals. És Magister de la Maioricensis Schola Lullistica i membre de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha estat guardonada amb els premis Ramon Llull del Govern de les Illes Balears i Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear. El 2022 va ser proclamada Filla Il·lustre del poble de Porreres. Amb Gabriel Ensenyat Pujol, han publicat quatre obres: Ferrando Valentí i la seva família, Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l’edat mitjana, Clergues il·lustrats. Un cercle humanista a l’entorn de la Seu de Mallorca i Flandes i la Mallorca medieval a través dels Pont.

Gabriel Ensenyat Pujol (Andratx, 1961) és doctor en Història i Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. Ha basat la seva recerca en la història política, cultural i literària de l’època medieval, centrada especialment en el cas mallorquí. Sobre la matèria ha publicat un nombre significatiu de llibres, capítols de llibre, articles i ha participat en nombrosos congressos. També ha duit a terme una tasca de divulgació de la cultura literària medieval, amb l’edició d’obres sobre aquesta temàtica i versions en català actual de textos antics. Ha rebut diverses distincions, com la de Magister de la Maioricensis Schola Lullistica i el Premi Emili Darder de l’Obra Cultural Balear. Com a assagista ha guanyat els premis Joan Fuster (2021) i Mallorca d’Assaig (2022). Amb Maria Barceló Crespí, han publicat quatre obres: Ferrando Valentí i la seva família, Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l’edat mitjana, Clergues il·lustrats. Un cercle humanista a l’entorn de la Seu de Mallorca i Flandes i la Mallorca medieval a través dels Pont.