Els sots feréstecs

Mossèn Llàtzer és un capellà de ciutat que ha estat exiliat a una parròquia rural, Sant Pau de Montmany o Els Sots Feréstecs, perquè havia intentat reivindicar la memòria d'un filòsof del passat. Hi va carregat de bones intencions, amb el propòsit de donar vida espiritual als pagesos, però de seguida xoca amb la seva gasiveria i desconfiança. Com que veu que no en treu res, intenta convèncer-los amb l'exemple, i així es posa a refer tot sol l'edifici malmès de l'església, amb l'únic ajut, minso, dels majordoms de la rectoria, d'edat avançada. Tanmateix, no aconsegueix altra cosa que la mirada burleta dels camperols i que el titllin de ric.

Mentrestant, ha arribat a l'ermita de Puiggraciós, que fa d'hostal de camins de bast, la Roda-soques, una prostituta que aviat aconsegueix l'èxit que li falta al capellà, i es fa seus els pagesos. Aleshores mossèn Llàtzer varia de tàctica i intenta fer-los canviar mostrant-s'hi sever, amenaçant-los amb els càstigs de l'infern. Quan la Roda-soques el desafia, presentant-se a l'església, l'expulsa, però no és sinó un triomf aparent, perquè els pagesos el deixen sol i no van més a l'església. Mossèn Llàtzer cau abatut, i durant la seva malaltia la natura destrueix les millores de l'església, que tant li havien costat.

Els sots feréstecs ha estat considerada la primera novel·la modernista perquè va iniciar un dels períodes més productius de la novel·la catalana. L’obra, de fet, es troba en una cruïlla: d’una banda, és el resultat de la introducció, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de l’altra, se situa enmig de la crisi política i social de fi de segle i de la defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la s’encara al fracàs de l’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, però, obre la novel·la catalana cap allò que s’estava reclamant: tornar a les arrels de l’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ella mateixa, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a camí de progrés col·lectiu.

Text: Catalan