Historia de Pollensa. 3 TOMOS

En cartoné, prologo de M. I. Sr. Dr. D. Jose Miralles y Sbert, con prologo de Pere Salas, Vulem I, II y III, sellos Antiga Biblioteca, 234, 297 y 161 pgs + apendices. Afinals del segle passat i començaments del present bona part dels intel·lectuals i lletraferits mallorquins, persones de lletres en general, es decidiren a reaccionar contra la pèrdua de la nostra identitat com a poble. Des dels àmbits de la poesia, la prosa, cl teatre, les ciències naturals.i, com no, de la Història, com ja passava a Catalunya i, a bona part d'Europa, es feren estudis el darrer fi dels quals era la recuperació de la nostra cultura. Es tractava de Renéixer. En aquest context veren la llum una sèrie d'obres sobre la història local mallorquina, on el principal mèrit era la cura en posar a l'abast del públic allò que només els arxivers i especialistes podien desxifrar en els documents. Avui en dia parlam de positivisme i d’historicisme quan ens referim a aquesta forma de fer història, on aparentment l'únic que compta és la relació més o menys sistemàtica dels fets rellevants en un espai concret, sense preocupar-se massa de la comparació a nivell general ni de l'anàlisi reflexiva. Importava cl descobriment, la troballa i l'acumular documents. Tanmateix això podria ser una crítica a una obra feta a hores d'ara, però de cap manera a les d'aquclla època. Precisament quan uns objectius tan «romàntics» dominaven els ambients literaris, una aplicació rigorosa del mètode històric, que si més no, contrastava cada afirmació històrica que l'investigador feia, és d'agrair. En definitiva, es tractava, ni més ni manco, que estar al dia en el que fa referència a la forma de fer història, ja que aquest era precisament el mètode dels universitaris espanyols i europeus. L'interès per la recuperació del passat té dues vessants, moll ressenyables en els àmbits historiogràfics mallorquins: per una part un corrent recelós dels canvis liberals que imposa el nou estat. El laïcisme cada cop més institucional i el progrés en general, en lot el que significa de canvi social, és contestat per no pocs enidits locals. I una de les formes més comunes de fer-ho era recuperar uns períodes dominats per la simbiosi quasi perfecta entre la religió dels governants i la del poble. Evidentment, en aquestes obres és la providència, en darrera instància, que dóna sentit a l'esdcvcnir històric, encara que les afirmacions dels, historiadors no són revelades, sinó fruit, també, del seu rigor històric. Josep M. Cuadrado, a nivell illenc i de renom més vast que cl que marca l'espai balear, tou una vertadera estela per a la resta d'historiadors mallorquins i un dels clars exponents d'aquest corrent providencialista. Les seves obres són una prova que també l'hisloricismc va impregnar els autors profundament catòlics, molls d'ells provinents dels àmbits de l'arxivística i de la diplomàtica.