INSCRIPCIONS ROMANES DE SAETABIS I EL SEU TERRITORI

El primer problema que va sorgir, en preparar aquest corpus, fou el de l'espai geogràfic que havia d'abraçar. Teníem clar que si volíem preparar un corpus el més complet possible de Saetabis, aquest havia de recollir no sols les inscripcions de la ciutat sinó també les d'aquella àrea que degué construir el seu territorium. Però ¿quins eren els límits d'aquesta àrea? El límit septentrional el constitueix clarament el Xúquer. Aquest riu, que no és altre que el Sucro, separava ja els edetans al nord dels contestans al sud. El mateix riu va servir, probablement, en època romana, de divisòria entre els conventus Tarraconensis al nord i els conventus Carthaginiensis al sud. La raó d'aquesta d'aquesta demarcació l'hem de buscar, sens dubte, en el fet que el Xúquer constituïa, sobretot en aquells temps, una frontera natural, si no infranquejable, sí almenys ben difícil de salvar. Si incloem en el corpus la inscripció de Sueca i la de Cullera és perquè la primera aparegué al mateix riu i la segona al far de Cullera, molt prop de la desembocadura del Xúquer i, per tant, dintre l'àrea de Saetabis. El límit occidental resulta també força probable, puix que la Vall de Cofrents ha estat tradicionalment la frontera del País Valencià per aquella banda. Més enllà, venen ja els altiplans de la Manxa que van ser territori del món celtibèric meridional.  El corpus està estructurat per comarques. Presentem, en primer lloc, les inscripcions de la comarca de la Costera, començant per les de Xàtiva. Les inscripcions estan ordenades de la següent manera: votives, imperials, honorífiques i sepulcrals en ordre alfabètic dels nòmina; en faltar aquests segueix l'ordre alfabètic pels cognomina; a la fi, les fragmentàries, ordenades també alfabèticament. A continuació de la Costera, segueixen les inscripcions de la Vall d'Albaida, les de la Ribera Alta, les de la Ribera Baixa i, per acabar, les de la Vall de Cofrents.…