JAUME ROSICH I BASSA

Jaume Rosich i Bassa (Pals 1881 ? la Bisbal d'Empordà 1953), en el vessant polític, va participar en les primeres passes del catalanisme a Pals com a fundador de l'Agrupació Catalanista d'aquesta població. Una vegada establert a La Bisbal com a advocat, va ocupar diversos càrrecs a l'entitat Escut Emporità i, ben aviat, es vinculà a la Lliga Regionalista. Cooperativament, el trobem intervenint en algunes experiències pioneres, com ara el Sindicat Arrosser de Pals (1905), convertit alguns anys després en la Comunitat de Regants / Sindicat Agrícola de la Sèquia del Molí de Pals (1908). A partir del 1918, va dedicar bona part de les seves energies a bastir la Federació Sindical Agrària de Girona, que va arribar a aplegar més de seixanta sindicats catòlics del bisbat. Jaume Rosich en fou president des del 1919 i fins al 1931 i, a partir d'aquella data, fou designat president honorífic. La seva participació com a redactor i director del butlletí editat per aquesta entitat li va permetre participar decisivament en la construcció del discurs ideològic del sindicalisme agrari catòlic gironí, sobretot en allò que fa referència al crèdit agrari i al sistema de contractació al camp.

Pere Bosch i Cuenca (Banyoles 1966), llicenciat en Filosofi a i Lletres, especialitat d'Història Contemporània, per la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1989. En el vessant polític, ha estat alcalde de Banyoles (1999-2007) i diputat delegat de Medi Ambient a la Diputació de Girona (2003-2006); des del 2006, és diputat al Parlament de Catalunya en representació d'Esquerra Republicana de Catalunya. La seva recerca s'ha centrat en la monografi a local i el sindicalisme agrari. Ha publicat diversos articles de divulgació a la premsa local i comarcal i ha participat en algunes obres col·lectives, com ara el _Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans_ (2000), _Història del Pla de l'Estany_ (2001), _La Plaça Major_ (2007) o _Cooperativa Agrícola de Banyoles. Cent Anys_ (2007). Actualment treballa en un estudi sobre la Segona República, amb una beca de la Fundació Joaquim Palmada i Teixidor (2007).