Jo era un noi

2A EDICIÓ UN TEXT DESCARNAT I VALENT QUE ANOMENA LES COSES PEL SEU NOM. Un noi de 16 anys entra a l'habitació d'hospital on el seu pare està en coma, envoltat de màquines que el mantenen en vida. El noi sap que se n'ha d'acomiadar i que és l'última oportunitat per confessar-li tot allò que no li ha dit mai: la seva veritable identitat, amb la por i la vergonya que sempre ha sentit davant d'aquest home ara moribund. _Jo era un noi_ és un llibre de dol, on el narrador explica al seu pare -i s'explica a ell mateix- tot el que va callar durant la infància i l'adolescència. Un viatge d'indagació a través d'escenes de la seva vida, que recorre l'arqueologia familiar: l'emigració de l'avi de Galícia al barri de la Zona Franca als anys cinquanta, la fàbrica de la SEAT, un pis malalt d'aluminosi, per finalment entendre la seva identitat i sexualitat. Un text descarnat i valent que anomena les coses pel seu nom -amor, odi, classe, desig, por- i que trenca la cadena de transmissió de masculinitat asfixiant i opressiva que uneix l'avi i el pare, el pare i el fill. *  «_Jo era un noi _és la constatació que la pròpia experiència, passada pel sedàs de la generositat i l'ambició esdevé el tipus de literatura que ens interpel·la sense relegar-nos únicament al lloc de l'espectador.» - Míriam Cano  * «Tan impactant com una esquerda profunda, que arriba directa als fonaments.» - Blanca Esteva

Nascuda a Barcelona l'any 1994. És autora, directora escènica, dramaturga i llibretera. És cofundadora de la companyia teatral laMare, amb la qual va dirigir la seva primera obra, que es va poder veure al Teatre Tantarantana, el Festival Terrats en Cultura i la Sala Trono de Tarragona, a més d'haver realitzat les ajudanties de direcció de diferents muntatges a la Sala Beckett, el Teatre Goya i el festival Grec de Barcelona. Els últims anys ha compaginat l'escriptura i els projectes teatrals amb l'ofici de llibretera. _Jo era un noi _és la seva primera novel·la. Actualment està treballant en l'adaptació teatral. © Andrea Sa?nchez i Judit Burniol