Un «tot Sisa» amb les lletres, poemes, aforismes i textos dispersos del cantautor galàctic i els seus alter egos.
Edició d'Ignasi Duarte.
Reunim en dos volums l’obra (quasi) completa de Jaume Sisa, el cantautor galàctic autor del clàssic Qualsevol nit pot sortir el sol, i els seus alter egos Ventura Mestres, Ricardo Solfa, Armando Llamado i el Viajante. Repartits en set llibres, cada un dels dos volums expliquen les vides conquistades per Sisa: la vida cantada, la somiada, la pensada, la viscuda, la prestada, l’amagada i la reencarnada.
El llibre primer, «Lletres musicals», conté la col·lecció íntegra de cançons de Sisa, puntejades pels pròlegs que Ventura Mestres, el seu comentarista oficial, n’ha escrit al llarg dels anys. El segon, «Poesia dispersa», compagina poemes i prosa poètica. El tercer, «Rumiacions», reuneix una quarantena d’aforismes que expressen el pensament de l’autor. El quart, «Autoxocs Lavida», aplega correspondència, articles de premsa, un dietari inèdit, dedicatòries i parlaments; el resultat és una vivíssima autobiografia fragmentària. El cinquè, «Intérprete polifacético», inclou l’escassa obra escrita de Ricardo Solfa: una targeta de visita. El sisè, «Cancionero y variedades», és el llibre d’Armando Llamado, la màscara més esquiva de Sisa, autor de les cançons de Solfa i de tres poemaris que veuen la llum aquí per primer cop. El setè i últim llibre, «El Viajante», unifica a través de l’ens metafòric d’un viatjant de comerç –on nien Sisa, Mestres, Llamado i Solfa– el mostrari de sensibilitats i contradiccions que exemplifiquen la cosmovisió galàctica general.
Jaume Sisa (1948). Natural de Barcelona i fill de la Paquita i del senyor Sisa, després d’una infantesa normal i corrent, aprofita bonament els estudis de comerç general i, de més grandet, es compra amb guanys propis una guitarra. Havent passat per feines variades, relatives a la seva condició social, exerceix de cantautor galàctic una colla d’anys, perseguit de prop per una miopia endèmica i familiar. Enregistra més d’una vintena de discos, fa música de ball, collage sentimental, teatre, sorolls refinats i, de tant en tant, dona una nota fora de to, per si un cas. A partir de mitjans dels vuitanta floreixen una sèrie de personatges entorn d’ell que el col·loquen definitivament en òrbita perpètua al voltant d’una galàxia que va del Poble Sec fins a l’infinit més nebulós.
Es declara partidari del descobriment d’Amèrica i assegura que el capellà diu: «La veritat de la vida és l’autèntica mentida.» Antiprofessional, mínimament cultivat del bolet i artista de franquícia il·limitada, pensa morir-se quan li toqui i considera que l’alegria inconscient, la que no fa riure, és de les poques coses bones que val la pena tastar sense mesura.
Fotografia: © Víctor Parreño - Qualsevol Nit.
