Lucr?cia o Roma libre

Edició a cura de Jaume Gomila Saura

La tragèdia Lucrècia o Roma libre (1769) és considerada, per la seva dignitat temàtica, formal i lingüística, la composició més reeixida de Joan Ramis i Ramis -que la redactà amb només vint-i-tres anys- i, sens dubte, l'obra teatral més important de la literatura catalana setcentista. L'il·lustrat maonès hi aborda els temes universals de la defensa de la llibertat, l'atac a la tirania o el conflicte entre la raó i la passió, per mitjà de la recreació d'una de les llegendes fundacionals de la república romana, el mite de Lucrècia.

Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) desenrotllà una brillant i diversificada carrera, que abastà la composició literària, la recerca històrica, la curiositat científica, l’exercici del dret, així com la participació activa en la vida pública. Fou fundador de la Sociedat Maonesa de Cultura (1778-1785), una institució que convocà, sota el lema «Studio et Amore», un grup d’intel·lectuals burgesos, illencs i estrangers, que s’abocaren al conreu cultural, amb la pretensió de consolidar una imponent escalada econòmica i política. La seva obra dramàtica en llengua catalana –Lucrècia o Roma libre (1769), Arminda (1771) i Rosaura o el més constant amor (1783)– és deutora del pensament il·lustrat i de l’estètica neoclàssica i es fa ressò de les profundes transformacions que experimentà la societat del segle XVIII, amb unes cotes de qualitat literària que l’eleven a la categoria de clàssic europeu.