Synopsis
Sobre història de Catalunya publica els articles escrits per Antoni Rovira i Virgili en els anys de l'exili (1939-1949). Són el fruit d'una activitat en la qual Rovira excel·lí al llarg de la seva vida, la d'historiador del passat català. Des de comentaris crítics d'obres de primera magnitud sobre història de Catalunya fins a articles de Rovira sobre grans temes del passat del país: l'exili, la crisi de 1640, la unió de Catalunya i Aragó, el federalisme, la desfeta de 1714, el 14 d'abril de 1931, l'esclat de la Guerra Civil, el republicanisme català... També tenen un interès especial els articles sobre la Generalitat a l'exili i aquells que parlen dels trets que des de l'antiguitat han anat configurant la personalitat del poble català. El llibre aplega també comentaris sobre alguns personatges com Pau Claris, Ramon Llull, Francesc Cambó, Alejandro Lerroux i Manuel Azaña i sobre el món cultural català, des de Pompeu Fabra fins a Milà i Fontanals, els Jocs Florals, Torres i Bages, Pompeu Gener, el bisbe Morgades, Joan Sardà o Rusiñol. En conjunt, el llibre té una importància de primer ordre per entendre les inquietuds intel·lectuals de Rovira en els difícils anys de l'exili francès durant la Segona Guerra Mundial i la posguerra.
About the Author
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 ? Perpinyà, 1949). Periodista, historiador i escriptor, Rovira va ser una de les plomes catalanes més fèrtils de la primera meitat del segle XX. El 1910 es va adherir a la Unió Federal Nacionalista Republicana, formació que va abandonar el 1914. Va organitzar el Servei de Premsa de la Mancomunitat i el 1916 finalitzà els estudis en dret. Especialitzat en política internacional i en l'estudi de les nacionalitats, Rovira va començar una vasta obra historiogràfica, com la Història de Catalunya, publicada entre 1922 i 1934 en diferents volums. Va promoure la publicació de La Revista de Catalunya (1924) i va dirigir el diari La Nau, portaveu d'Acció Republicana (1927). El 1931 va presentar-se a les eleccions del 12 d'abril per Acció Catalana Republicana (ACR). L'any següent es va incorporar a ERC. Diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit, l'1 d'octubre de 1938 va ser elegit vicepresident primer de la cambra. Amb l'ocupació de Catalunya es va exiliar a França. Es va instal·lar primer a Tolosa i després a Montpeller, ciutat en la qual residiria fins el 1946, quan es traslladà a Perpinyà. L'abril de 1940 fou designat per Companys membre del Consell Nacional de Catalunya i l'octubre d'aquell any assumí la presidència interina del Parlament català. Durant la Segona Guerra Mundial va donar suport i assessorament al nou president de la Generalitat, Josep Irla, el qual el nomenà president del Consell Assessor de la Presidència (1945) i conseller del Govern (1945-1948). Morí a Perpinyà el 5 de desembre de 1949 i va deixar com a llegat milers d'articles, llibres d'història i assaig, i algunes obres teatrals.
"About this title" may belong to another edition of this title.
