Quan ?rem irlandesos

Ramon Erra, amb un to entre poètic, irònic i assagístic, combina diversos gèneres i trena l’experiència pròpia amb l’admiració per la gran literatura irlandesa —de Joyce a Heaney— alhora que obre espais de pensament sobre l’existència, l’amistat o el fet d’escriure. En denitiva, en aquesta obra trobarem la força i l’energia que poden encomanar de vegades les idees més absurdes. Un clar homenatge a la gent il·luminada de tots els temps, els que eixamplen els horitzons.
A Quan érem irlandesos, Ramon Erra ens convida a fer un viatge que comença a Irlanda però que, ben aviat, es ramifica en múltiples direccions: la del record, la de la identitat, la de la memòria cultural i personal.
Com comenta Ona Capel, “Estableix un paral·lelisme entre Irlanda i Catalunya del Nord, dos territoris marcats per l’oblit, la fractura i la resistència col·lectiva”.

Ramon Erra, nascut a Vic i criat al Lluçanès, viu entre el Lluçanès i el Maresme. És professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i autor de llibres com Operació gàbies buides, A Bòsnia ens trobarem, La flor blanca de l’estramoni, Pólvora del quatre de juliol i Escolta, Volòdia! Desfent el nus del mocador va ser premi QWERTY de novel·la, premi Salambó i finalista del Crexells. Compta amb un relat a Veus de la nova narrativa catalana. L’any 2011 va ser premi Rodoreda amb La vida per rail, traduït a l’eslovè. El 2014, premi Vayreda amb Far West gitano, traduït al francès. Té contes traduïts al castellà i el portuguès i ha participat en el recull A l’ombra de Boccaccio. La veritable història d’una mentida va estar entre les novel·les seleccionades per al Premi Òmnium 2019