Sala de miralls

El món narratiu de Folch i Camarasa és fet d'accidents minúsculs la connexió dels quals dóna sentit al que semblava insignificant, i d'allò habitual sorgeix una nova dimensió de drama o de profunditat humana. Això no obstant, la història que se'ns conta ací es teixeix de fet en la memòria del narrador; el que constitueix la novel-la no és el que passa, sinó el que hom imagina, el que es recorda i es reviu, i en aquest aspecte pot parlar-se també d'un llibre fantàstic on la vida interior del personatge és l'essencial, tot i que el seu entorn sigui d'allò més absolutament normal.

Tot parteix de la situació d'un escriptor endormiscat per la comoditat i la rutina de la seva existència burocràtica en un organisme internacional radicat a Suïssa; quan fa un esforç per a recuperar, ni que sigui breument, el que li és propi, descobreix la reserva de somnis que hi havia en el passat, que s'havien anat emmagatzemant sense saber-ho ell i que afloren per tal d'ajudar a sobreposar-se a un marasme interior.

En trencar per uns dies amb aquell ambient, diguem-ne climatitzat, i trepitjar de nou el seu país natal, envoltat de l'escenari que acompanya els millors anys viscuts, l'escriptor resta una altra vegada sol amb els seus records I fantasies; i el resultat d'aquesta operació de salvació intima és una novel·la ordida amb petites realitats I imaginacions, tot entremesclat en l'intent de què la literatura el retorni a la seva més gran veritat humana.

La novel·la ens explica com es fa ella mateixa, el seu contingut és el mateix procés de la creació; com s'escriu el llibre que estem llegint, quins impulsos mouen l'autor a manejar la ploma, ficció o realitat, cosa que ben poc importa, se'ns va mostrant l'intim entrellat d'aquest escriure que ha acabat essent literatura. Una prosa molt àgil i fluida, plena de tons agredolços, ens va conduint per les sinuositats d'allò viscut i recordat, de l'ahir i de l'avui.

Text: Catalan