Temps de plom

Aquell 1952, l’any del Congrés Eucarístic, portaria força maldecaps a l’agència de detectius que dirigia el jove detectiu Pere Teixidor, amb la complicitat d’en Sagasta i la diligent secretària, la senyoreta Presentación.

Temps de plom és una novel·la directa, de ritme trepidant, que prioritza l’acció i que ens presenta un carrusel de situacions conduïdes per un detectiu en procés d’aprenentatge, fill del barri barceloní de La Bordeta, en els tenebrosos i sòrdids ambients de la posguerra: robatombes, espiritistes entabanadors, les misèries de la guerra encara presents, els abusos de falsos profetes, la corrupció i la brutalitat dels vencedors i l’opulència de les classes dominants.

La novel·la, plena d’olors, d’escenaris ja desapareguts, de cinema i de la imatgeria de l’època, ens ve a parlar de tot això, d’una realitat més propera del que pensem. I ens ho explica sense grandiloqüència ni escarafalls. D’una manera popular i planera, a través de la tradició de la novel·la negra mediterrània on la peripècia detectivesca, l’humor i la crítica social fan d’ingredients d’una escudella barrejada agredolça.