El carrer de la xocolata

Ramon Solsona reviu amb emoció i humor la Barcelona popular dels anys 50 i 60.

Les memòries dels germans Solsona fan olor de xocolata perquè van néixer a prop de la fàbrica del Cola Cao. Són els nens i nenes dels anys cinquanta que s'abstreuen del franquisme amb els tebeos, la ràdio i els Juegos Reunidos. Estrenen el telèfon, la dutxa, la nevera elèctrica, el televisor i el sis-cents. Gràcia és un barri popular, amb escombriaires, fanalers, cobradors, botigues de tota la vida, tramvies de gom a gom i cines de reestreno. Els fills del baby boom canten i protesten quan els seus pares comencen a voltar sols i a fer turisme. Pares, avis, oncles, la memòria estira els fils de la migració interior que conflueixen a Barcelona. Un avi orguener i un altre, carlí exaltat; una àvia teixidora, l’altra cria conills i ensenya als periquitos a dir «periquito». I les ties porten a missa un gos tan formal que alça una pota per donar la pau.

RAMON SOLSONA (Barcelona, 1950) és un dels grans noms de la narrativa catalana de les últimes dècades. Ha escrit novel·les que els lectors recordaran sempre, com Les hores detingudes (1993), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004), L’home de la maleta (2011), Allò que va passar a Cardós (2016), Disset pianos (2019) o la magna Temps enrere (2022). Les seves memòries d’infantesa i joventut s’han publicat amb el títol El carrer de la xocolata (2025). És autor de l’assaig Dones migpartides. Trenta narradores entre la il·lusió republicana, la derrota i el redreçament (2025). Ha rebut, entre altres distincions, els premis Sant Jordi, Crítica Serra d’Or, Prudenci Bertrana, Lletra d’Or i Carles Rahola. Ha col·laborat a la premsa, la ràdio i la televisió.