Una corprenedora història d’amistat, supervivència i perdó
Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2023 · Premi de la Crítica 2023 · Finalista del premi Finestres 2023
«Un llibre enlluernador amb tres veus narradores que es creuen per parlar sobre el perdó, la identitat i la memòria». Àlex Milian, El Temps
Una escriptora es refugia en l’alcohol després d’haver deixat enrere una infància difícil i una joventut díscola. La Nora, d’una generació més gran i que li fa les feines de casa, també ha tingut una vida plena de circumstàncies dramàtiques des que la van deixar en un orfenat. Totes dues escriuen, cadascuna a la seva manera, sobre el seu passat, sobre la seva relació, sobre el que viuen. I, trenada amb les seves històries, una tercera veu que es postula com a autora narra experiències pròpies que s’infiltren en la novel·la i en les seves protagonistes.
Fent gala d’una capacitat evocadora d’excepcional sensualitat i vivesa, Raquel Ricart ha escrit la que és fins ara la seva novel·la més rica i complexa i ens transporta a unes vides en lluita marcades també per les lectures ―de Jean Rhys a Agatha Christie, de Lucia Berlin a Selma Lagerlöf, entre moltes altres―.Tres línies narratives, tres veus que s’entrelliguen i emmirallen entre elles per donar a llum una corprenedora història d’amistat, supervivència i perdó, profundament emocionant i escrita amb una llengua deliciosa, extraordinària.
La crítica n'ha dit:
«Ens fa penetrar subtilment en els racons més fondos de l’ànima humana». Vicent Usó, Caràcters
«L’imprescindible d’enguany. Pel risc en l’estructura i la bellesa de la llengua. Raquel Ricart toca temes molt colpidors ―com l’abús de menors― sense tremendismes, amb delicadesa, serenor i fermesa. I alhora reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir, de créixer i de canviar: sobre la natura mateixa dels humans i la poderosa energia de contar històries. Amb la Nora, l’Escriptora i Jo, retrata la fragilitat de la memòria». El Temps
«Plena d’una humanitat ferida que commou. Intel·ligent i molt deliberada ―es nota que l’escriptora l’ha pensada a fons, més enllà de sentir-la en la seva imaginació més íntima―, és una novel·la escrita en un valencià saborós i determinat, que fa servir sense pintoresquismes, a favor de la riquesa plural de la llengua, la variant valenciana del català». Pere Antoni Pons, Última Hora.
«No hi ha cap frase que no bategue i que ens enganye. (...) El dit de Déu és una novel·la major» Enric Sòria, L’Avenç
«Una novel·la esplèndida sobre el fet biogràfic i els misteris i els silencis que amaguen les vides humanes». Anna Carreras, Ara
«És una novel·la per ser llegida a la ràdio, per capítols, com es feia abans. El llenguatge flueix de meravella i les protagonistes, sense fer escarafalls, ens parlen a l’orella, de tu a tu, sobre el procés de creació tant artística com psicològica». Anna Carreras, Ara
«Complexa, rica de matisos, dura, aspra, però també sedosa i acollidora a moments». Esperança Camps Barber, Vilaweb
«Un relat ric i complex en el qual no falten al·legories a totes les dones escriptores que l’autora admira: Selma Lagerlöf, Jean Rhys, Agatha Christie, Katherine Mansfield, Colette o Virginia Woolf». La Veu dels Llibres, Vicent Garcia Devís
«Raquel Ricart és una contadora d'històries finíssima. Espero que amb aquesta novel·la ja ho descobreixi tothom». Tina Vallès
«Una magnífica trena literària. Raquel Ricart no crea personatges: escriu persones. De carn i ossos i ferides. Quina meravella». Núria Cadenes
«Raquel Ricart té una prosa sensible, molt ben perfilada, un idioma pulcre i genuí». Martí Domínguez
(Bétera, 1962) és escriptora. En la seva prolífica trajectòria ha escrit novel·les juvenils que han guanyat diferents premis (Van ploure estrelles, El quadern d’Àngela, En les mars perdudes), novel·la negra (Un mort al sindicat) i ciència-ficció (El ciutadà perfecte). Ha coordinat i participat en llibres col·lectius (Entre dones; La improbable vida de Joan Fuster). També ha col·laborat amb articles a la revista El món d’ahir. Guanyadora del Premi Andròmina de narrativa amb Les ratlles de la vida ―que també va obtenir el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi de Creació literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de València― i del Lector de l’Odissea per El temps de cada cosa, torna a l’escena literària amb El dit de Déu, la seva novel·la més personal, una destil·lació de vivències pròpies i alienes.
