UNA DONA SOLTERA

Una història de secrets de família en l’edat daurada de l’alta societat de Nova York.

Als cercles més pròspers de la societat de Nova York, la Delia, casada amb un dels Ralston, és la reina de les festes i viu pendent dels actes socials. I ben aviat tindrà lloc el casament de la seva cosina, la Charlotte Lovell, amb en Joe Ralston. Tot fa pensar que la noia tindrà tanta sort com ella en el matrimoni i que així es consolidarà l’aliança entre les dues famílies.

Però poc abans del casament, la Charlotte irromp molt alterada a casa de la seva cosina, per confessar-li un secret que trasbalsarà per sempre més les seves vides. Així, els seus destins quedaran tràgicament units, en compartir un secret que provocarà recels i enveges, i despertarà les passions més ocultes. 

Edith Wharton (Nova York, 1862 - Saint-Brice-sous-Forêt, França, 1937)

Va néixer en el si d’una família de l’alta societat de Nova York, on va tenir un paper prominent. Es va casar amb un aristòcrata dotze anys més gran que ella, de qui s’acabà divorciant. Va ser una dona molt independent, va creuar l’Atlàntic més 66 vegades: va viure entre Nova York i París, i va viatjar sola per tot Europa. «Més forta, més ferma i més subtil que tots els altres. Deia més i ho deia millor», així en parlava Henry James. Ambdós són la màxima expressió de la literatura transatlàntica, que exposa els conflictes entre Europa i el Nou Continent. Va ser la primera dona que va guanyar un Pulitzer, guardó que va obtenir per L’edat de la innocència. Les seves obres són d’una actualitat sorprenent, ja que tracten obertament la conveniència del matrimoni o de la maternitat per al desenvolupament personal de la dona, així com les escasses opcions d’una dona en una societat tancada i patriarcal.