Figures de Calidoscopi

“¿Seria ella la primera a tastar les delícies de l’amor? ¿Sota quines mans s’estremiren aquelles formes ja fetes?” L’amor, la salut, la feina són fils amb què la vida va trenant biografies. Però sempre s’hi entremescla un fil invisible, un company de viatge enigmàtic: l’atzar. Aquesta és la novel·la de les petites casualitats, dels encontres fortuïts, dels noencontres, dels cops amagats que la roda de la fortuna reserva a Isabel Corbella, que als setze anys interroga l’avenir mentre es mira al mirall. Així, com una reflexió sobre l’atzar i sobre la naturalesa de les relacions humanes, Ramon Solsona ens presenta aquestes Figures de calidoscopi: una novel·la que sorprèn per l’habilitat amb què apareixen travats en una estructura sòlida i coherent tots els materials heterogenis, i que captiva per l’absoluta fluïdesa amb què l’autor maneja una gran diversitat de registres lingüístics i de recursos formals.

Ramon Solsona (Barcelona, 1950) ha publicat a Quaderns Crema un recull de relats, Llibreta de vacances (1991), dos aplecs d'articles―Ull de bou (1995) i Ull de vaca (1995)―i quatre novel·les: Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993)―que va obtenir el Prudenci Bertrana, el Premi de la Crítica 1994, que atorga Serra d'Or, i la «Lletra d'Or» del mateix any―, DG (1998) i No tornarem mai més (1999). Ha cultivat també la poesia satírica. Actualment fa guions per a televisió i col·labora a Catalunya Ràdio.