La nena que volia dibuixar

ESGOTAT LA INFÀNCIA A LA GRISA POSTGUERRA, SEGONS ROSER CAPDEVILA _La nena que volia dibuixar_ és un retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les manies, aficions i rutines de cada membre de la família, l'educació de les noies, passant per la grisor de l'escola, la religió tan present arreu, i les avorrides relacions socials, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics. Roser Capdevila, amb els seus extraordinaris dibuixos i textos, fa dels records particulars records universals. Ens traslladen, amb una mirada tendra i detallista, no exempta de crítica, a una societat rònega i estreta, que lentament va anar modernitzant-se amb l'arribada de nous electrodomèstics i de nous costums. Nascuda a punt d'acabar la guerra civil, Roser Capdevila ha mantingut frescos a la memòria els detalls significatius, el matís precís, les anècdotes reveladores que expliquen com era el país i la gent.

Nascuda a Barcelona el 23 de gener de 1939, dins d'una família amant de la cultura i les arts plàstiques. Va estudiar Belles Arts a l'Escola Massana de Barcelona. Va iniciar la seva activitat professional il·lustrant estampats sobre teles i creant pintures a l'oli i aquarel·les. L'any 1980 va començar a escriure i a il·lustrar llibres infantils, així com obres de divulgació i entreteniment dirigides a joves i adults. L'any 1983, inspirant-se en les seves tres filles Teresa, Anna i Helena, va crear els personatges de _Les Tres Bessones_. L'èxit va anar creixent amb el temps fins a convertir-se en les germanes més populars i estimades del país. Els seus llibres han estat traduïts a 35 llengües i van propiciar la creació d'una sèrie de televisió que s'ha emès a 158 països. Des d'aleshores, la seva figura s'ha associat a _Les Tres Bessones _i ha esdevingut una il·lustradora àmpliament reconeguda, premiada i estimada. L'any 1999 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cinema i d'Audiovisual, en la categoria d'Audiovisual, i el 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. El 2005 va rebre el Premi Trajectòria, atorgat pel Gremi d'Editors de Catalunya; el 2009, la Medalla de Oro de las Bellas Artes del Ministeri de Cultura, i el 2010, la Medalla d'honor del Parlament de Catalunya. El 2011 va donar el seu llegat, format per més de 3.000 dibuixos, litografies, gravats i contes, a la Biblioteca de Catalunya.