La primavera pendent

A la Barcelona de principis del segle XIX hi ha una dona que s’ha cansat d’esperar. «És important passar fred a l’hivern per lloar la primavera tal com es mereix», li deia la mare. Carme Coroleu havia de convertir-se en una dona exemplar, discretament exemplar. Però la mort prematura del pare i patriarca Coroleu fa «convenient» la boda entre la Carme i un misteriós Francesc Castany massa ocupat a fer volar coloms. La Carme haurà de fer front a un negoci colossal tota sola, amb el marit que ha fugit a Londres perseguint una quimera. Hi haurà moments en què defallirà, se sentirà sola, impotent, però cridarà prou i es farà forta; una dona nova. Tancada en un rebost i fent inventari dels pots de confitura que delaten una emancipació molt traballada, la Carme ens narra una ciutat que sobreviu a les cendres de la guerra del Francès veient com es coven esperances renovades contra les falses promeses d’un Borbó. Barcelona, també, s’està transformant. ADA CASTELLS (Barcelona, 1968) torna a la novel•la sis anys després de Pura sang (premi Sant Joan 2012) i quan en fa vint de la publicació de l’aclamada El dit de l’àngel. Una carrera que no s’atura i que a cada pas guanya públic i ambició narrativa.