Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2010
La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m'han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s'està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure'm fora d'allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l'abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: "Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia".Serà l'última vegada que la mare em dirà Nàdia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l'home de la família.El secret del meu turbant explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d'una bomba. En sortir de l'hospital dos anys després, el règim talibà s'havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa.Aquesta és la història de la Nàdia, una noia que va lluitar per la seva llibertat.
Agnès Rotger i Dunyó va néixer a Badalona el 1973 i és periodista i escriptora. Ha fet d'editora en diverses editorials i ha col·laborat en mitjans com les revistes Descobrir i Sàpiens o el diari El Punt-Avui. Està especialitzada en la divulgació de les històries de dones i ha escrit, entre altres, el llibre Elles! 65 dones oblidades de la història i la biografia per a infants sobre Mary Anning La caçadora de dinosaures.
NADIA GHULAM (Kabul, 1985) ve de l’Afganistan, un país i una cultura rics d’una saviesa que s’expressa en els contes al voltant d’un braser, on parlar i escoltar continua sent important. A El secret del meu turbant (Premi Prudenci Bertrana 2010) va narrar –amb la col·laboració d’Agnès Rotger– els avatars de la seva vida, i ara –amb la col·laboració de Joan Soler– explica els contes que la seva mare li contaba a l’hospital on va estar ingressada a conseqüència d’una bomba. Per això els anomena Contes que em van curar. Gràcies a ella arriben, de viva veu, al nostre país i a la nostra cultura, on, de viva lletra, són escrits i publicats per primera vegada, en català.
